L’educació en l’era hipertextual: què es podria millorar a la UOC (3)

Després de repassar la meva experiència a la UOC, m’agradaria comentar breument allò que considero que encara pot millorar-se en relació als recursos digitals.

Per començar, es podrien potenciar més algunes eines, en lloc de centrar-ho gairebé tot en la lectura de materials i la redacció posterior del treball. Els debats, les wikis i els blogs —que ja s’utilitzen, però poc— em semblen un recurs interessant; tanmateix, també es podrien introduir més les presentacions en PowerPoint o similar, vídeos o àudios del consultor en què expliqui alguna lliçó, aplicacions interactives amb text i imatge, i, en general, recursos més creatius.

En segon lloc, un aspecte que em crida molt l’atenció és que la majoria de materials de la universitat no estan disponibles en format EPUB o algun altre sistema de lectura digital. Crec que això s’hauria de millorar perquè fa que l’estudi continuï depenent molt del paper (alguns textos es poden llegir en pantalla, però les pàgines escanejades d’un llibre tenen molt mala visualització).

En definitiva, penso que l’educació online de la UOC —i segurament de totes les universitats similars— encara ha d’evolucionar força per a aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la xarxa. No obstant això, també cal entendre que, si de moment no les ha potenciat tant com podria, és degut al fet que professors i alumnes s’han educat en la cultura escrita, de manera que realitzar canvis dràstics podria resultar massa complicat per a les dues parts.

L’educació en l’era hipertextual: la meva experiència a la UOC (2)

Seguint amb el cicle d’entrades sobre l’educació en l’era hipertextual, m’agradaria reflexionar sobre la meva experiència a la UOC. La pregunta que em faig per començar és: com ha canviat la meva forma d’aprendre respecte de la universitat presencial?

• Estudio a casa i puc organitzar el temps lliurement. Ara bé, això també pot donar lloc a problemes d’organització per l’excés de llibertat. No és tan atractiu ni fàcil com sembla.
• També tinc més llibertat a l’hora de triar les assignatures de cada semestre. El mètode s’adapta més a les necessitats de cada estudiant, no és tan rígid com l’educació presencial.
• El professor/consultor és una persona que penja missatges i corregeix els treballs. N’hi ha que s’impliquen molt, n’hi ha que no tant, però el tracte resulta més distant i escàs que en l’educació tradicional.
• El sistema d’avaluació és diferent. Haig de redactar molts més treballs que abans, que són com proves. A la universitat presencial, en canvi, prenia apunts pel meu compte i feia pocs treballs per semestre, però havia d’estudiar més per als exàmens.
• Tinc poca relació amb els companys. Hi ha fòrums i comunitats, però hi participo poc. Es troba a faltar poder intercanviar dubtes i inseguretats, saber que aquella assignatura que em sembla difícil o aquell consultor que em cau antipàtic són pensaments compartits per altres.
• En general, aprenc fonamentalment a través de la lectura de materials i redacció de treballs. Amb el mètode presencial, aprenia escoltant el professor, llegint els materials o apunts i, en menor mesura, amb pràctiques i treballs.

L’educació en l’era hipertextual: els recursos digitals (1)

Al llarg del semestre, tot llegint els materials de l’assignatura, he reflexionat molt sobre l’educació en l’era hipertextual: els recursos de què es disposa, l’aprofitament que se’n fa, etc. El llenguatge digital canvia la manera d’aprendre i, com a estudiant de la UOC des de fa uns quants anys (i d’altres cursos online), m’agradaria analitzar des del meu punt de vista com s’està duent a terme la qüestió, i ho faré en una sèrie d’entrades. En aquest primer post, repassaré algunes eines utilitzades que modifiquen de forma substancial l’estudi.

• La pantalla. Sigui ordinador o tablet, canvia totalment respecte de la disposició formal del paper.
• El teclat. S’escriu molt més amb l’ordinador que a mà.
• Sense professor o amb professor a distància. La comunicació es produeix a través d’aules virtuals i/o correu electrònic.
• Vídeo i so. Els llibres de text poden contenir imatges, però amb les TIC s’incorporen més possibilitats.
• Fòrums per a relacionar-se amb els altres alumnes.
• Fonts d’informació online. Gran quantitat de pàgines, wikis i arxius amb documents.