Un dels temes que més m’han interessat de l’assignatura és
la contextualització del marc sociocultural en què vivim, el que Gonçal Mayos*
anomena «societat de la ignorància»: una societat de coneixement especialitzat,
però, alhora, de molt desconeixement, perquè resulta impossible aprendre-ho tot
i estudiar una matèria significa ser conscient que hi haurà molts detalls que
no podrem abastar. Es relaciona amb la sobreproducció del sistema capitalista,
que en les darreres dècades ha convertit la informació en el principal bé de
producció. Com diu Castells**, no és nou que el coneixement gaudeixi d’un paper
central; la novetat es troba en el fet que ara hi ha més població alfabetitzada
que mai i, a més, els mitjans tecnològics faciliten la creació i transmissió immediata
d’informació. Tota aquesta sobreproducció, tota aquesta ignorància, genera
inseguretat en el subjecte perquè l’obliga a triar, i qualsevol elecció davant
de tantes possibilitats genera molts dubtes.
No sé què en penseu vosaltres, però llegir aquests
capítols m’ha ajudat a entendre’m millor a mi mateixa, ja que m’he sentit
plenament identificada amb aquesta indecisió, aquesta dificultat per a aprendre
a conviure amb la ignorància. He pensat molt en això, en part perquè la meva
vida d’estudiant ha estat una mica caòtica (es podria dir que he tocat moltes
branques sense concentrar-me en res i tinc la sensació d’estar «dispersa», de
no ser especialista en cap matèria però tenir idees bàsiques sobre unes quantes).
Em sembla que la creença en el coneixement acumulatiu (quants més coneixements
tinguis, millor) continua molt present en la societat i part de la insatisfacció
és deguda a l’autoexigència de voler saber més i, al mateix temps, ser
conscient que hi ha moltes coses que no arribarem a conèixer mai.
No trobeu que, potser, l’educació podria fer alguna cosa
més per canviar aquesta idea? No parlo només de la universitat, sinó de tot el
sistema en general. He parlat amb professors de secundària i alguns es queixen
del fet que en certes assignatures (literatura, història...) encara es tendeix
a les estratègies de memoritzar en lloc d’aprendre a relacionar idees. En fi,
és un tema complicat...
*Mayos, Gonçal; Brey, Antoni (eds.)
(2011). La sociedad de la ignorancia.
Barcelona: Península.
**Castells, Manuel (2003). L’era de la informació. Barcelona: FUOC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario