3 jun. 2014

L’educació en l’era hipertextual: la meva experiència a la UOC (2)




Seguint amb el cicle d’entrades sobre l’educació en l’era hipertextual, m’agradaria reflexionar sobre la meva experiència a la UOC. La pregunta que em faig per començar és: com ha canviat la meva forma d’aprendre respecte de la universitat presencial?

  • Estudio a casa i puc organitzar el temps lliurement. Ara bé, això també pot donar lloc a problemes d’organització per l’excés de llibertat. No és tan atractiu ni fàcil com sembla.
  • També tinc més llibertat a l’hora de triar les assignatures de cada semestre. El mètode s’adapta més a les necessitats de cada estudiant, no és tan rígid com l’educació presencial.
  • El professor/consultor és una persona que penja missatges i corregeix els treballs. N’hi ha que s’impliquen molt, n’hi ha que no tant, però el tracte resulta més distant i escàs que en l’educació tradicional.
  • El sistema d’avaluació és diferent. Haig de redactar molts més treballs que abans, que són com proves. A la universitat presencial, en canvi, prenia apunts pel meu compte i feia pocs treballs per semestre, però havia d’estudiar més per als exàmens.
  • Tinc poca relació amb els companys. Hi ha fòrums i comunitats, però hi participo poc. Es troba a faltar poder intercanviar dubtes i inseguretats, saber que aquella assignatura que em sembla difícil o aquell consultor que em cau antipàtic són pensaments compartits per altres.
  • En general, aprenc fonamentalment a través de la lectura de materials i redacció de treballs. Amb el mètode presencial, aprenia escoltant el professor, llegint els materials o apunts i, en menor mesura, amb pràctiques i treballs.

No hay comentarios: