Segurament no hi ha res millor per conèixer els
hipertextos en línia que visitar-los i navegar una estona per la pàgina. El What:You:Get (1999), de Roberto
Aguirrezabala —trobat a través de la llista facilitada al resum del llibre de
Christian Vanderdorpe que ens va facilitar el consultor—, ens proposa una
hiperficció que, naturalment, consisteix en mantenir la interacció amb el lector
mitjançant un joc que recorda a aquelles novel·les de Elige tu propia aventura.
Al principi ens trobem la pantalla dividida en dues
parts: negre i blanc. L’usuari ha de fer clic en una d’elles i, a continuació,
apareix una bústia de correu amb missatges rebuts. Podem triar lliurement quin
missatge desitgem obrir primer i, en funció de l’elecció, ens sortiran diverses
possibilitats: un fil conductor sobre l’experiència a una cita, en el qual
arribarem a un desenllaç o un altre segons les respostes que donem a una mena
de test; un llistat de frases desordenades i sense sentit global al qual podem
afegir la nostra; una conversa de xat que es desenvolupa a poc a poc, com si la
llegíssim en directe, etc. En acabar, l’aplicació retorna a l’estadi inicial i
podem obrir la resta de missatges.
El llenguatge d’aquests correus electrònics ficticis i de
tot el que surt a continuació és el propi de la xarxa, és a dir, nicks en lloc de noms reals, escrits en
minúscula, enllaços, imatges, etc. En aquest cas, predomina més el text (missatges
de correu, preguntes i respostes, frases, xat) que la imatge (acompanyament),
però en un altre post comentaré un exemple diferent en què succeeix el contrari.
Una experiència ben curiosa, en qualsevol cas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario